Under construction

El nou espectacle de Windu

Under construction

Un espectacle de música antiga que no us deixarà indiferents

Quan Windu em va plantejar la possibilitat de treballar junts en el seu projecte de quartet de flautes de bec, desconeixia totalment la immensitat de possibilitats que ofereix aquest instrument. De fet, només era capaç de visualitzar un instrument de plàstic blanc com el que tenia per a l’hora de música durant l’EGB. No deixeu de llegir-me ara per això que els acabo d’explicar, si us plau, que ara ve la part positiva.

La qüestió és que la xerrada amb els Windu va ser d’allò més gratificant gràcieis al seu tarannà i, sobretot, per la paciència que van tindre amb mi. D’aquella xerrada vaig sortir amb diverses idees molt clares: que no només és un instrument amb una important tradició al darrere, sinó que abarca també un repertori que va des de la música antiga fins a la més contemporània; que els prejudicis i el desconeixement per part del gran públic són més que evidents (aquí em miraven tots descaradament i acusadora); que Windu és l’únic quartet de flautes de bec estable a Espanya, i que estan tossudament decidits a exprémer les possibilitats de l’instrument fins als límits del més no poder. Parlant de límits: els Windu es van mostrar disposats també a subvertir el que calgués a fi d’allunyar-se de l’habitual format de concert a l’ús. Apa xato.

Ens vam marcar un únic límit: respectar la música. que lo escènic no passés per damunt de lo musical. Que no deixés de ser un concert, òbviament. I ens vam centrar en la flauta de bec com a pal de paller.

Així que Under construction és l’exploració de les possibilitats d’aquest instrument, en totes les seves variants: més de 70, perquè el desplegament en escena es fa amb més de 70 flautes de bec. I amb uns músics que voregen l’excel·lència en tant que instrumentistes, però també en tant que performers: aquell músic que de tant en quant apareix rere l’instrument; o aquell músic que va una mica més enllà del mer executant; o potser aquell músic que interpreta una partitura, però que l’embolcalla també d’emoció i de significat.

Under construction, finalment, també opera en l’espai: per a ser fidels a la proposta de títol, partim de la pàgina en blanc que s’escriura paulatinament amb música. Amb la música, el moviment, la tecnologia i la imatge. Tot això amb l’objectiu de construir ponts amb el públic, perquè se sorprengui de les possibilitats de la flauta de bec i del seu repertori. Que no quedi indiferent, igual que jo tampoc no vaig sortir-ne, d’indiferent, d’aquella xerrada amb els Windu.

May the force be with them.

Iban Beltran, director escènic.

Les obres que s’interpreten van de clàssics coneguts com fugues de Bach a música contemporània escrita especialment per a flauta de bec.

  • Arvo Pärt (1935): Pari intervallo (1976/1980)
  • Johann Sebastian Bach (1685-1750): Contrapunctus I, Allegro (del 3r concert de Brandenburg), Gute Nacht
  • Tarquinio Merula (ca. 1590-1665): La Lusignuola
  • Matthias Maute (1963): Les barricades
  • Thomas Simpson (1582-c.1628): Bonny sweet Robin
  • Hugh Ashton (c.1485-1558): Hugh Ashton’s Maske
  • Antonio de Cabezón (1510-1566): El canto del Caballero, Pavana italiana
  • Chiel Meijering (Amsterdam, 1954): The mystery of the leaning tower, Pet rescue, Sanctus i Zakpijpen

Flautistes: Clara Cowley, Eloi Fuguet, Eva Jornet i Marcel Leal.
Direcció escènica: Iban Beltran.
Disseny de llums: Oriol Ibáñez.

 

Els Windu volen agraïr molt especialment la col·laboració de Toni Gutiérrez, Pau Orriols, Raúl Faneca, Benjamín Rojo, Martí Selga, Vicenç Leal, Carol Duran, Peter Cowley i de tot l’equip tècnic i de gestió de l’Auditori Eduard Toldrà i al Projecte de suport a la creació impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en l’elaboració d’aquest projecte. A tots ells, moltes gràcies!

Dossier i fotografies